

Si voleu continuar aquest tema, aquí hi ha un article en un mitjà xinès, el mateix on es va publicar el que referencia l’anterior, amb un testimoni d’un usamericà:


A:
El que m’està semblant interessant del docu (i de fet, és que va d’això) és que se centra en com ha viscut la societat israeliana aquest últim any (s’strena avui, 7 d’octubre, és clar). O sigui: el ventall d’opinions i d’activismes i de maneres de fer, ser i pensar que hi ha dins d’israel. La paraula “polarització” es queda curta, penso.
El documental se centra únicament i exclusiva en l’últim any i en com s’ha viscut aquest últim any a Israel. És un de tants enfocaments possibles sobre la situació, però de vegades tancar el focus és una bona manera d’explicar les coses més macro. 3:45PM A mi m’ha sorprès (perquè com saps sovint opto, per higiene mental, per viure en una certa ignorància) la dissidència interior que hi ha a Israel. 3:46PM
J:
Per desgràcia és molt minoritària. Bé, la part progressita (que no vol dir contrària a moltes mesures militars i de repressió) s’articula al voltant del diari Haretz. Serien els socialdemòcrates d’allà. I un sector molt més petit és el que s’oposa a l’aparheid, els assentaments il·legals, és favorable a la sol·lució dels dos estats, etc.
Quan va començar la guerra a Gaza, es rumorejava que volien tancar Haretz. No ho van fer. i el cap del partit “socialdemòcrata” va entrar al govern de coalició (i aallà s’hi va estar uns quants mesos, fins fa no gaire, em penso).
Mentre, centenars de milers d’israelís ja han marxat del pais (imagina’t els que han quedat).
Té mala sol·lució el tema. No sé si aconseguiran expulsar a tots els palestins (ara estan començant amb Cisjordània, agafant moltes mñes terres, assassinant ja a 700 persones des de fa 3 mesos…) però Israel es juga la supervivència: avui l’Aiatolà Hamenei ha dit això mateix, i qque per tant la lluita dels (sotmesos) palestins ha fet retrocedir Israel a la situació de fa 70 anys, perquè encara que té tota l’aparença d’un estat potent i poderós té unes amenaces existencials tant grans que només la carnisseria desesperada el pot salvar…
Jo no tinc clar com acabarà el tema, però no m’agradaria estar a la pell dels israelís (menys a la dels pobles veïns, és clar). I ja vorem si això arrossegarà als EEUU (un gegant amb peus de fang). Aquesta nit, si Israel bombardejà Iran, com es rumoreja, pot començar el seu argamedon
4:10PM El resum és que lo d’Israel està enverinat des del seu plantejament. Hagués sigut molt millor que els jueus haguessin emigrat als EEUU, a on es podrien haver integrat.
Però, de fet, si no hi hagués hagut la idea del sionisme, com sempre afavorida per naltros (els britànics quan li van prendre Palestina als turcs) i no haguessin emigrat els jueus de tot el magreb, que vivien integrats als seus països, més els que van sobreviure l’holocaust (aquest podrien haver anat als EEUU, com de fet una part ja va fer), no hagués nascut un estat a on ja hi havia una altra gent. I amb aquesta gènesi, violència mediante, estan com estan envoltats de musulmans als que van expulsar i arrabassar terres, ens haguessim estalviaat aquest engendre, que es diu Israel, i que només haa sigut causa de patiment.
Sense el suport occidental no hagués sigut possible. De fet no és casual que hi hagi aquest suport, per dominar, amb aquesta excursa, una regió tant important (Suez i petroli)


En resum:
El govern espanyol, i els altres de la UE, estan destinant els diners pel fons per finançar processos de pau (no recordo el nom) per comprar armes per Ucraïna.
Aquests militars avisen que anar tirant llenya al foc és una bogeria i pot acabar en què veiem els nostres fills i nets desfilant cap al conflicte i tornant en bosses de plàstic, o espetegant tots plegats en un conflicte nuclear…
El món al revés: militars pacifistes i governs “més progressistes de la història” bel·licistes…
Jo, personalment, estic amb els pacifistes ;-)


Molt bon article! Es tant evident que sembla mentida que no nomes anem per aqui, sino en direccio contraria…


Un article per subratllar, en la línia dels del blog. Quin contrast amb la mediocritat dels mitjans de desinformació…


Done! Thank you for your suggestion


Si, jo ho vaig veure, però ja sabia lo de la Galícia polonesa…


deleted by creator


Gràcies per la resposta, tan elaborada :-)


Però això, la dominància/submissió. El nosaltres vs ells, que té que veure amb patriarcat / matriarcat? O sigui, societats vehiculades al voltant de l’home o la dona?


Bé, la coacció / violència és un dels fonaments del poder (igual que la persuasió, manipulació, etc.). Això fa mil·lennis que està en marxa, molt abans que hi hagués estats.
Lo del patriarcat ja se m’escapa :-p


Here you are a crypto without scams (by design): https://monnaie-libre.fr/


A la seva web, potser a l’exposició de motius, parla de què pot ser útil en un escenari intermedi entre un col·lapse tan gran que no quedi rastre de l’electrònica i un de tan controlat que persisteixin opcions més complexes… I concretament fa referència a sostenir equips que serveixin per controlar instal·lacions locals solars, etc. que alimenten una comunitat i que cal que siguin balancejades o quins siguin els requisits de tenir unes quantes plaques, distribuïdes, i emmagatzemar o servir electricitat a diferents punts de consum.
I un altre article complementari:
https://user.guancha.cn/main/content?id=1573937&s=zwyess
Un francès explica la seva experiència mèdica a Xangai.
Nois, a França sentim les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana: Tenim el millor sistema sanitari del món. Aquesta setmana m’ha agafat otitis mitjana i faringitis.
Vaig pensar: “Hauria de millorar sol”. Alerta de spoiler: no va ser així.
Així que vaig anar a un hospital públic de Xangai.
Vaig entrar. Em vaig registrar. Dos minuts. Vaig pagar 30 iuans, menys de 5 euros.
Vaig anar a la clínica d’otorrinolaringologia. No hi havia cap sala d’espera plena de gent. No hi havia número. No hi havia cap “torna més tard”.
Em van portar directament a veure un especialista en una sala d’exploració. Em va fer una exploració exhaustiva, va fer preguntes molt específiques i mai va treure conclusions precipitades: “Volaràs? Tens altres problemes de salut?”
Ja surto. Hi ha una màquina d’autoservei. He pagat la medicació: antibiòtics, gotes antibiòtiques, paracetamol i esprai oral: 78 RMB, aproximadament 10 euros.
Vaig caminar durant 2 minuts fins a la farmàcia… i tots els medicaments estaven a punt.
En resum: en un hospital públic, una consulta d’otorrinolaringologia i la medicació costaven menys de 15 euros en total, sense temps d’espera, i jo era estrangera.
El punt clau no és el preu. El punt clau és la velocitat d’execució: vaig arribar a les 17:34 i vaig marxar a les 17:52.
Després de la publicació de l’entrada, el francès va rebre molts comentaris a França, igual que els xinesos d’ultramar van lloar l’eficiència mèdica de la Xina i van rebre comentaris de les comunitats xineses d’ultramar.
“Per la teva malaltia, simplement vés a casa i beu més aigua.”
“Ah, antibiòtics? En realitat no són gaire útils…”
“A França, es triguen almenys quatre hores a veure una infermera o un metge a urgències. Però, realment cal anar a urgències per la teva afecció?”