El que m’està semblant interessant del docu (i de fet, és que va d’això) és que se centra en com ha viscut la societat israeliana aquest últim any (s’strena avui, 7 d’octubre, és clar).
O sigui: el ventall d’opinions i d’activismes i de maneres de fer, ser i pensar que hi ha dins d’israel. La paraula “polarització” es queda curta, penso.
El documental se centra únicament i exclusiva en l’últim any i en com s’ha viscut aquest últim any a Israel.
És un de tants enfocaments possibles sobre la situació, però de vegades tancar el focus és una bona manera d’explicar les coses més macro.
3:45PM
A mi m’ha sorprès (perquè com saps sovint opto, per higiene mental, per viure en una certa ignorància) la dissidència interior que hi ha a Israel.
3:46PM
J:
Per desgràcia és molt minoritària. Bé, la part progressita (que no vol dir contrària a moltes mesures militars i de repressió) s’articula al voltant del diari Haretz. Serien els socialdemòcrates d’allà. I un sector molt més petit és el que s’oposa a l’aparheid, els assentaments il·legals, és favorable a la sol·lució dels dos estats, etc.
Quan va començar la guerra a Gaza, es rumorejava que volien tancar Haretz. No ho van fer. i el cap del partit “socialdemòcrata” va entrar al govern de coalició (i aallà s’hi va estar uns quants mesos, fins fa no gaire, em penso).
Mentre, centenars de milers d’israelís ja han marxat del pais (imagina’t els que han quedat).
Té mala sol·lució el tema. No sé si aconseguiran expulsar a tots els palestins (ara estan començant amb Cisjordània, agafant moltes mñes terres, assassinant ja a 700 persones des de fa 3 mesos…) però Israel es juga la supervivència: avui l’Aiatolà Hamenei ha dit això mateix, i qque per tant la lluita dels (sotmesos) palestins ha fet retrocedir Israel a la situació de fa 70 anys, perquè encara que té tota l’aparença d’un estat potent i poderós té unes amenaces existencials tant grans que només la carnisseria desesperada el pot salvar…
Jo no tinc clar com acabarà el tema, però no m’agradaria estar a la pell dels israelís (menys a la dels pobles veïns, és clar). I ja vorem si això arrossegarà als EEUU (un gegant amb peus de fang). Aquesta nit, si Israel bombardejà Iran, com es rumoreja, pot començar el seu argamedon
4:10PM
El resum és que lo d’Israel està enverinat des del seu plantejament. Hagués sigut molt millor que els jueus haguessin emigrat als EEUU, a on es podrien haver integrat.
Però, de fet, si no hi hagués hagut la idea del sionisme, com sempre afavorida per naltros (els britànics quan li van prendre Palestina als turcs) i no haguessin emigrat els jueus de tot el magreb, que vivien integrats als seus països, més els que van sobreviure l’holocaust (aquest podrien haver anat als EEUU, com de fet una part ja va fer), no hagués nascut un estat a on ja hi havia una altra gent. I amb aquesta gènesi, violència mediante, estan com estan envoltats de musulmans als que van expulsar i arrabassar terres, ens haguessim estalviaat aquest engendre, que es diu Israel, i que només haa sigut causa de patiment.
Sense el suport occidental no hagués sigut possible. De fet no és casual que hi hagi aquest suport, per dominar, amb aquesta excursa, una regió tant important (Suez i petroli)
A:
El que m’està semblant interessant del docu (i de fet, és que va d’això) és que se centra en com ha viscut la societat israeliana aquest últim any (s’strena avui, 7 d’octubre, és clar). O sigui: el ventall d’opinions i d’activismes i de maneres de fer, ser i pensar que hi ha dins d’israel. La paraula “polarització” es queda curta, penso.
El documental se centra únicament i exclusiva en l’últim any i en com s’ha viscut aquest últim any a Israel. És un de tants enfocaments possibles sobre la situació, però de vegades tancar el focus és una bona manera d’explicar les coses més macro. 3:45PM A mi m’ha sorprès (perquè com saps sovint opto, per higiene mental, per viure en una certa ignorància) la dissidència interior que hi ha a Israel. 3:46PM
J:
Per desgràcia és molt minoritària. Bé, la part progressita (que no vol dir contrària a moltes mesures militars i de repressió) s’articula al voltant del diari Haretz. Serien els socialdemòcrates d’allà. I un sector molt més petit és el que s’oposa a l’aparheid, els assentaments il·legals, és favorable a la sol·lució dels dos estats, etc.
Quan va començar la guerra a Gaza, es rumorejava que volien tancar Haretz. No ho van fer. i el cap del partit “socialdemòcrata” va entrar al govern de coalició (i aallà s’hi va estar uns quants mesos, fins fa no gaire, em penso).
Mentre, centenars de milers d’israelís ja han marxat del pais (imagina’t els que han quedat).
Té mala sol·lució el tema. No sé si aconseguiran expulsar a tots els palestins (ara estan començant amb Cisjordània, agafant moltes mñes terres, assassinant ja a 700 persones des de fa 3 mesos…) però Israel es juga la supervivència: avui l’Aiatolà Hamenei ha dit això mateix, i qque per tant la lluita dels (sotmesos) palestins ha fet retrocedir Israel a la situació de fa 70 anys, perquè encara que té tota l’aparença d’un estat potent i poderós té unes amenaces existencials tant grans que només la carnisseria desesperada el pot salvar…
Jo no tinc clar com acabarà el tema, però no m’agradaria estar a la pell dels israelís (menys a la dels pobles veïns, és clar). I ja vorem si això arrossegarà als EEUU (un gegant amb peus de fang). Aquesta nit, si Israel bombardejà Iran, com es rumoreja, pot començar el seu argamedon
4:10PM El resum és que lo d’Israel està enverinat des del seu plantejament. Hagués sigut molt millor que els jueus haguessin emigrat als EEUU, a on es podrien haver integrat.
Però, de fet, si no hi hagués hagut la idea del sionisme, com sempre afavorida per naltros (els britànics quan li van prendre Palestina als turcs) i no haguessin emigrat els jueus de tot el magreb, que vivien integrats als seus països, més els que van sobreviure l’holocaust (aquest podrien haver anat als EEUU, com de fet una part ja va fer), no hagués nascut un estat a on ja hi havia una altra gent. I amb aquesta gènesi, violència mediante, estan com estan envoltats de musulmans als que van expulsar i arrabassar terres, ens haguessim estalviaat aquest engendre, que es diu Israel, i que només haa sigut causa de patiment.
Sense el suport occidental no hagués sigut possible. De fet no és casual que hi hagi aquest suport, per dominar, amb aquesta excursa, una regió tant important (Suez i petroli)