I un altre article complementari:
https://user.guancha.cn/main/content?id=1573937&s=zwyess
Un francès explica la seva experiència mèdica a Xangai.
Nois, a França sentim les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana: Tenim el millor sistema sanitari del món. Aquesta setmana m’ha agafat otitis mitjana i faringitis.
Vaig pensar: “Hauria de millorar sol”. Alerta de spoiler: no va ser així.
Així que vaig anar a un hospital públic de Xangai.
Vaig entrar. Em vaig registrar. Dos minuts. Vaig pagar 30 iuans, menys de 5 euros.
Vaig anar a la clínica d’otorrinolaringologia. No hi havia cap sala d’espera plena de gent. No hi havia número. No hi havia cap “torna més tard”.
Em van portar directament a veure un especialista en una sala d’exploració. Em va fer una exploració exhaustiva, va fer preguntes molt específiques i mai va treure conclusions precipitades: “Volaràs? Tens altres problemes de salut?”
Ja surto. Hi ha una màquina d’autoservei. He pagat la medicació: antibiòtics, gotes antibiòtiques, paracetamol i esprai oral: 78 RMB, aproximadament 10 euros.
Vaig caminar durant 2 minuts fins a la farmàcia… i tots els medicaments estaven a punt.
En resum: en un hospital públic, una consulta d’otorrinolaringologia i la medicació costaven menys de 15 euros en total, sense temps d’espera, i jo era estrangera.
El punt clau no és el preu. El punt clau és la velocitat d’execució: vaig arribar a les 17:34 i vaig marxar a les 17:52.
Després de la publicació de l’entrada, el francès va rebre molts comentaris a França, igual que els xinesos d’ultramar van lloar l’eficiència mèdica de la Xina i van rebre comentaris de les comunitats xineses d’ultramar.
“Per la teva malaltia, simplement vés a casa i beu més aigua.”
“Ah, antibiòtics? En realitat no són gaire útils…”
“A França, es triguen almenys quatre hores a veure una infermera o un metge a urgències. Però, realment cal anar a urgències per la teva afecció?”
Si voleu continuar aquest tema, aquí hi ha un article en un mitjà xinès, el mateix on es va publicar el que referencia l’anterior, amb un testimoni d’un usamericà: